🏡 Balcó i terrassa
✂️ Cures i reg
🌿 En resum
Un arbust de tronc és un arbust format al viver sobre un tronc únic i net, coronat per una capçada. En test, aporta alçada sense ocupar espai a terra. Tria'l primer segons l'exposició (ple sol o semiombra) i segons el que esperis a l'hivern (fullatge persistent o caduc). Dona-li un test pesant i amb forats, rega'l segons l'espècie i poda la capçada en el moment adequat: és la que fa tota la silueta.
Un parell de llorers a banda i banda d'una porta, una altea florida al mig d'una terrassa, un evònim variegat en un balcó petit: l'arbust de tronc dona un aire acurat a qualsevol espai exterior. Estructura l'espai, deixa lliure el terra per a altres plantes i es pot cultivar durant anys al mateix test. Aquí tens com triar el teu segons l'exposició, plantar-lo, regar-lo i, sobretot, podar-lo perquè conservi una capçada bonica.
Per què un arbust de tronc
Un arbust de tronc no és una espècie a part: és un llorer, un evònim, una altea o una figuera conduïts d'una manera particular. Al viver, es deixa una sola tija ben recta, s'hi posa un tutor, s'eliminen les ramificacions de la part baixa per alliberar el tronc i, després, es construeix la capçada amb podes successives. Aquest treball de formació dura diversos anys: és el que dona a aquestes plantes el seu aire d'arbret. Alguns també estan empeltats a dalt, com l'altea Tricolour, que porta tres varietats al mateix tronc.
Alçada sense ocupar espai
La majoria arriben amb uns 90 cm d'alçada i aporten volum en vertical tot deixant lliure l'espai al peu del tronc, que pots omplir amb altres plantes.
Un aire estructurat
Tronc recte, capçada definida: dibuixen l'espai. En parella, emmarquen una porta, un camí o una escala com poques plantes saben fer.
Fets per al test
La poda en conserva la forma: es mantenen proporcionats al recipient i es poden cultivar durant anys en una terrassa o un balcó.
Una forma per a cada estil
Capçada en bola retallada, ramatge gràfic, branques en cascada, floració espectacular o figues per collir: la mateixa silueta admet estils molt diferents.
Triar bé l'arbust de tronc
Tots comparteixen la mateixa silueta, però no les mateixes necessitats. N'hi ha prou amb dues preguntes per triar: quantes hores de sol rep el lloc on el vols posar i vols tenir fullatge a l'hivern? Aquí tens els nostres arbustos de tronc, agrupats per espècie.
| Arbust | Interès principal | Fullatge | Exposició | Rusticitat |
|---|---|---|---|---|
| Llorer | Capçada en bola, fulles aromàtiques per a la cuina | Persistent | De sol a semiombra | -5 °C |
| Llorer cirer 'Etna' | Fulles grans i lluents, brots joves de color bronze | Persistent | De sol a ombra | -20 °C |
| Troana de Delavay | Fulles petites, la base ideal de la topiària | Semipersistent | De sol a semiombra | -15 °C |
| Grèvol 'Blue Maid' | Fullatge blavós, baies vermelles a l'hivern | Persistent | De sol a semiombra | -25 °C |
| Fotínia 'Carré Rouge' i 'Little Red Robin' | Brots joves d'un vermell viu | Persistent | De sol a semiombra | -15 °C |
| Evònims 'Emerald Gaiety', 'Emerald 'n' Gold' i 'Harlequin' | Fulles petites variegades de blanc o de groc | Persistent | De sol a ombra | -20 °C |
| Eucaliptus 'Azura' | Fulles rodones de color gris blavós, perfumades | Persistent | Ple sol | -15 °C |
| Salze japonès 'Flamingo' | Brots joves rosats, capçada en bola | Caduc | Sol o semiombra | -15 °C |
| Magnòlies stellata i 'Susan' | Flors blanques estrellades o de color rosa porpra a la primavera | Caduc | De sol a semiombra | -20 °C |
| Cirerer de flor 'Koujou-no-mai' | Flors al març, branques en ziga-zaga | Caduc | De sol a semiombra | -20 °C |
| Lilà nan 'Palibin' | Panícules malves molt perfumades al maig | Caduc | Ple sol | -30 °C |
| Ceanots 'Victoria' i 'Repens' | Flors blaves al maig-juny, molt mel·líferes | Persistent | Ple sol | -18 °C i -12 °C |
| Altees 'Blue Chiffon', 'Lavender Chiffon', 'Magenta Chiffon', 'Starburst Chiffon', 'White Chiffon' i Tricolour | Flors grans de juliol a setembre | Caduc | Ple sol | -20 °C |
| Romanins dret i 'Prostratus' | Fullatge aromàtic, flors de color blau violeta | Persistent | Ple sol | -10 °C i -8 °C |
| Figueres 'Brown Turkey' i 'Little Miss Figgy' | Figues comestibles | Caduc | Ple sol | -15 °C i -12 °C |
Segons l'exposició
- Ple sol, sis hores al dia o més: les altees, el lilà 'Palibin', els ceanots, els romanins, les figueres i l'eucaliptus. Són els que millor floreixen i fructifiquen en una terrassa orientada al sud.
- De sol a semiombra, unes quatre hores: el llorer, el grèvol, les fotínies, les magnòlies i el cirerer 'Koujou-no-mai'.
- Semiombra, o fins i tot ombra: els evònims i el llorer cirer toleren fins i tot l'ombra total, amb un creixement més lent i un variegat menys marcat. La troana també accepta els llocs poc il·luminats.
Segons el que busquis
- Una entrada clàssica tot l'any: el llorer, el grèvol 'Blue Maid' o el llorer cirer 'Etna', persistents i fàcils de mantenir en bola.
- Color sense flors: les fotínies i els seus brots vermells, els evònims variegats, el salze 'Flamingo' i els seus brots rosats.
- Una floració espectacular: les altees a l'estiu, les magnòlies i el cirerer a la primavera, el lilà i els ceanots al maig.
- Un balcó petit: l'evònim 'Harlequin', el més lent, el lilà 'Palibin' i la figuera 'Little Miss Figgy', que no passen d'1,50 m en test.
- Alguna cosa per collir: les figueres pels fruits, i el llorer i els romanins per a la cuina.

Persistent o caduc
És la pregunta que més sovint ens oblidem de fer, i la que més sorpreses dona a l'hivern.
Els persistents
El llorer, el llorer cirer, el grèvol, les fotínies, els evònims, l'eucaliptus, els ceanots i els romanins conserven les fulles tot l'any. Són els que cal triar per estructurar una entrada o una terrassa a l'hivern. La troana de Delavay és semipersistent: als hiverns més durs, pot perdre part del fullatge abans de rebrotar a la primavera.
Els caducs
Les altees, les magnòlies, el cirerer, el lilà, el salze i les figueres perden les fulles a la tardor. A l'hivern, en queden el tronc i el ramatge: és el preu de la seva floració o dels seus fruits. Alguns tenen llavors un veritable interès gràfic, com les branques en ziga-zaga del cirerer 'Koujou-no-mai' o les branques de color vermell ataronjat del salze 'Flamingo'.
💡 Cal saber
L'altea és un dels últims arbustos a rebrotar a la primavera, sovint al maig. Unes branques encara nues a l'abril no volen dir que la planta s'hagi mort: tingues paciència abans de preocupar-te.
Exposició i ubicació
La capçada d'un arbust de tronc està situada en alt, a l'extrem d'un tronc prim. Rep més llum que una planta baixa, però també agafa molt més vent.
- Respecta la seva necessitat de sol. Una altea o un lilà a l'ombra floreixen poc, i una fotínia sense prou sol fa brots d'un vermell menys intens.
- Protegeix-lo dels vents forts. La capçada fa de vela: en un balcó exposat, el vent pot tombar el test, trencar branques o malmetre les flors grans de les altees.
- Gira el test de tant en tant. Contra una paret, la capçada creix cap a la llum i es deforma. Un quart de volta cada mes la manté ben rodona.
- Pensa en la simetria. Dos exemplars idèntics a banda i banda d'una porta o d'un banc fan molt més efecte que un exemplar sol.
Per a una entrada poc lluminosa, la guia de plantes per a balcons a l'ombra complementa els evònims i el llorer cirer.
Test, substrat i plantació
Un test pesant i estable
És la regla pròpia dels arbustos de tronc: la capçada agafa vent, i per això el test ha de fer de contrapès. Tria un recipient pesant, amb forats a la base i una mica més ample que el pa de terra. Arriben en un test de Ø19 cm: preveu uns quants centímetres més per cada costat en el primer trasplantament. Un test massa lleuger sempre acaba tombant-se.
El substrat adequat segons l'espècie
| Arbust | Substrat |
|---|---|
| Romanins dret i 'Prostratus', ceanots 'Victoria' i 'Repens', eucaliptus | Lleuger, molt drenant i més aviat pobre: substrat barrejat amb sorra gruixuda o perlita |
| Llorer, figueres 'Brown Turkey' i 'Little Miss Figgy' | Ben drenat i més aviat calcari: substrat barrejat amb sorra gruixuda |
| Lilà 'Palibin' | Drenant i més aviat calcari: és un dels pocs arbustos que prefereixen un sòl bàsic |
| Altees | Ric i drenant: substrat de plantació barrejat amb compost |
| Magnòlies stellata i 'Susan' | Ric, fresc i més aviat àcid: substrat barrejat amb terra de bruguera, mai calcari |
| Grèvol, fotínies 'Carré Rouge' i 'Little Red Robin' | Drenant, de neutre a lleugerament àcid: toleren malament els sòls molt calcaris |
| Salze 'Flamingo' | Fresc, ric i ben drenat: tolera malament la sequera |
| Evònims 'Emerald Gaiety', 'Emerald 'n' Gold' i 'Harlequin', llorer cirer, troana | Normal i drenant: s'adapten a gairebé tots els substrats |
Plantar pas a pas
- Rehidrata el pa de terra submergint el test en una galleda d'aigua fins que deixin de sortir bombolles.
- Omple el fons del test nou amb substrat, de manera que la part superior del pa de terra quedi uns quants centímetres per sota de la vora.
- Col·loca la planta ben recta, sense enterrar el tronc més del que ho estava.
- Conserva el tutor. Si arriba amb tutor, deixa'l al seu lloc els primers anys, mentre el tronc s'engruixeix, sobretot en una terrassa amb vent. Comprova que la lligadura no estrenyi l'escorça.
- Omple i premsa lleugerament, i després rega abundantment fins que l'aigua surti pel forat del fons.
El trasplantament
Trasplanta'l cada dos anys a la primavera, a un test una mica més ample i sempre pesant. Entre trasplantaments, substitueix a la primavera els primers centímetres de substrat per substrat nou.

Reg i adob
En test, la reserva d'aigua és limitada i la capçada exposada al vent s'asseca de pressa. Però no tots els arbustos de tronc tenen la mateixa set. La prova del dit continua sent la millor referència, i l'aigua sobrant sempre ha de poder escórrer.
| Necessitat d'aigua | Arbustos | A l'estiu |
|---|---|---|
| Molt baixa | Ceanots 'Victoria' i 'Repens', un cop arrelats | Gairebé no necessiten reg a partir del segon any |
| Moderada | Romanins dret i 'Prostratus', llorer, evònims 'Emerald Gaiety', 'Emerald 'n' Gold' i 'Harlequin', llorer cirer, troana, fotínies 'Carré Rouge' i 'Little Red Robin', lilà | Una o dues vegades per setmana, deixant que la superfície s'assequi entre regs |
| Regular | Altees, figueres 'Brown Turkey' i 'Little Miss Figgy', eucaliptus, magnòlies stellata i 'Susan', grèvol, cirerer | Dues o tres vegades per setmana en plena temporada, substrat fresc però no xop |
| Abundant | Salze 'Flamingo' | Substrat sempre fresc de la primavera a la tardor |
A l'hivern, redueix molt els regs, sobretot en els caducs un cop han perdut les fulles. Rega sempre al peu, mai sobre el fullatge, especialment les fotínies.
L'adob
- Altees: adob per a arbustos de flor, dues vegades al mes de maig a agost.
- Figueres: adob per a arbres fruiters, dues vegades al mes de maig a agost, mentre es formen els fruits.
- Evònims i persistents clàssics: n'hi ha prou amb un adob per a arbustos a principi de primavera.
- Eucaliptus: molt poc, una aportació a la primavera: un excés de nitrogen fa que el fullatge blau es torni verd.
- Ceanots: cap adob. Produeixen el seu propi nitrogen, i un sòl massa ric en redueix la floració.
La poda de la capçada
En un arbust de tronc, la poda no serveix només per limitar el creixement: és la que manté la silueta. Una capçada que no es poda mai s'allarga, s'aclareix i perd el seu aire. Però cada espècie té el seu calendari, i una poda en un mal moment pot eliminar les flors o les baies de l'any següent.
| Arbust | Quan podar | Com |
|---|---|---|
| Llorer | Maig i agost | Seguint l'esfera: és el que en manté la forma |
| Evònims 'Emerald Gaiety', 'Emerald 'n' Gold' i 'Harlequin', llorer cirer | Maig i setembre | Seguint la capçada; l''Harlequin', més lent, només un cop al maig |
| Troana de Delavay | Dues o tres vegades, de maig a setembre | Rebrota de pressa i tolera podes severes |
| Fotínies 'Carré Rouge' i 'Little Red Robin' | Juny i setembre | Després de cada brotada: cada poda provoca una nova onada de fulles vermelles |
| Grèvol 'Blue Maid' | Febrer-març | Lleugera, abans de la floració: una poda d'estiu elimina les baies de l'hivern següent |
| Altees | Febrer-març | Escurçar els brots de l'any anterior: com més forta és la poda, més grans són les flors |
| Altea Tricolour | Febrer-març | Poda d'equilibri: escurçar més la varietat més vigorosa perquè les tres es mantinguin visibles |
| Figueres 'Brown Turkey' i 'Little Miss Figgy' | Febrer-març, abans de la brotada | Per equilibrar la capçada; fructifiquen sobre la fusta de l'any anterior |
| Eucaliptus | Març | Escurçar-lo un terç: els brots joves són més blavosos |
| Salze 'Flamingo' | Març, i després juny o juliol | Poda curta de la capçada al març, i després lleugera a l'estiu per estimular els brots rosats |
| Lilà 'Palibin' | Juny, just després de la floració | Forma els capolls des de l'estiu per a l'any següent |
| Ceanots 'Victoria' i 'Repens' | Juny, just després de la floració | Lleugera, mai a la fusta vella, on la planta no rebrota |
| Romanins dret i 'Prostratus' | Juny-juliol, després de la floració | Lleugera per mantenir la capçada compacta; escurçar les branques més llargues del 'Prostratus' |
| Magnòlies stellata i 'Susan' | Després de la floració | Molt lleugera: la magnòlia cicatritza malament i no li agrada que la podin |
| Cirerer 'Koujou-no-mai' | Febrer | Només la fusta morta: podar-lo destrueix el ramatge en ziga-zaga |
Com fer-ho bé
- Poda en bola, no en plataforma. Fes un pas enrere i fes la volta al test: talla una mica per tot arreu en lloc de tallar molt d'un sol costat.
- Fes servir unes tisores de podar netes i ben esmolades, o unes tisores de bardissa per a les fulles petites dels evònims i de la troana.
- No podis els persistents en plena gelada ni en plena onada de calor: la planta necessita unes quantes setmanes suaus per cicatritzar.

El tronc i els rebrots
El tronc net és el que dona elegància a un arbust de tronc. Requereix una mica de vigilància.
- Elimina els brots que surten del tronc. De vegades apareixen brots petits al llarg de la tija: talla'ls arran tan bon punt es formin, perquè si no desvien la saba de la capçada.
- Vigila el peu i el punt d'empelt. En un exemplar empeltat, com l'altea Tricolour, elimina sense falta els rebrots que surten per sota dels empelts: pertanyen al portaempelt i acaben ofegant les varietats empeltades.
- Talla les branques que tornen a ser verdes en els evònims variegats: són més vigoroses i s'imposen al variegat.
- Deixa el tutor mentre el tronc sigui prim, i afluixa la lligadura a mesura que s'engruixeixi.
L'hivern en test
La majoria dels nostres arbustos de tronc es queden a fora tot l'any. Però en test, les arrels estan més exposades al fred que en ple terreny, i cada espècie té el seu límit.
- Els més rústics passen l'hivern sense protecció: el lilà 'Palibin' fins a -30 °C, el grèvol fins a -25 °C, i els evònims, les altees, les magnòlies, el llorer cirer i el cirerer fins a -20 °C.
- El llorer és el més fredolic: rústic fins a -5 °C, cal protegir-lo en cas de gelades fortes i prolongades, amb una tela d'hivernada sobre la capçada i el test arrimat a una paret.
- Els romanins i els ceanots temen més l'aigua que el fred: moren molt més sovint per excés d'aigua que per les gelades. Protegeix-los de les pluges prolongades i aixeca el test perquè l'aigua pugui escórrer.
- Aïlla el test del terra fred amb uns tacs, i embolica'l amb una tela quan glaci fort.
- Rega els persistents els dies que no glaci. El seu fullatge continua perdent aigua, i un pa de terra sec i glaçat és més perillós que el fred.
Les mesures per preparar el balcó per a l'hivern serveixen per a tots els arbustos en test.
Problemes habituals
| Símptoma | Causa probable | Solució |
|---|---|---|
| El test es tomba | Test massa lleuger, capçada exposada al vent | Trasplantar a un test més pesant, conservar el tutor, protegir-lo del vent |
| Altea sense fulles a l'abril | Brotada tardana de manera natural | Esperar fins al maig |
| Capçada que s'aclareix o s'allarga | Falta de poda o de llum | Podar en el moment adequat, girar el test, acostar-lo a la llum |
| Brots al llarg del tronc o al peu | Rebrots o xucladors | Tallar-los arran tan bon punt apareguin |
| Fulles grogues amb els nervis verds | Substrat massa calcari per a una magnòlia, un grèvol o una fotínia | Afegir terra de bruguera en el trasplantament |
| Grèvol sense baies | Poda d'estiu o manca de pol·linització | Podar-lo al febrer-març; el 'Blue Maid' és femella i necessita un grèvol mascle a prop |
| Romaní o ceanot que decau a l'hivern | Aigua estancada | Substrat drenant, test elevat, protecció de les pluges prolongades |
| Fotínia d'un vermell apagat | Poc sol o falta de poda | Almenys quatre hores de sol, poda després de cada brotada |
Les fulles grogues no sempre tenen la mateixa causa: el seu aspecte ajuda a distingir entre falta d'aigua, excés d'aigua i un sòl massa calcari.
Errors que cal evitar
⚠️ Cal evitar
Un test massa lleuger. La capçada agafa vent i el test acaba caient.
Treure el tutor massa aviat. El tronc prim es doblega o es trenca amb la primera ventada.
Podar totes les espècies alhora. Les altees, el lilà, el grèvol i les magnòlies tenen cadascun el seu calendari.
Deixar créixer els rebrots. En un exemplar empeltat, acaben ofegant la capçada.
Regar en excés un romaní o un ceanot. Aquestes plantes mediterrànies toleren millor la sequera que l'aigua estancada.
Donar per morta una altea nua a l'abril. Sovint rebrota al maig.
Composició i combinacions
En parella
És la composició més clàssica, i la més eficaç: dos exemplars idèntics a banda i banda d'una porta, d'un portal o d'un banc. El llorer i el grèvol 'Blue Maid' donen una entrada sòbria i persistent, i les baies vermelles del grèvol la vesteixen per a les festes. Els evònims 'Emerald 'n' Gold' o 'Emerald Gaiety' il·luminen una porta orientada al nord.
Omplir el peu
El tronc net deixa espai al peu: és l'ocasió de plantar al mateix test gran plantes baixes que en comparteixin les necessitats.
- Sota un persistent a semiombra: el Carex 'Ice Dance' i les seves fulles fines vorejades de crema, o un leucotoe 'Little Flames' de puntes vermelles a l'hivern. El leucotoe necessita terra de bruguera: reserva'l per a les jardineres grans; la guia del leucotoe en detalla les necessitats.
- Per a l'hivern: una Skimmia 'Finchy' de capolls blancs, o una rosa de Nadal 'Christmas Carol' en un test al costat, que floreix quan els caducs estan nus.
- Sota una planta mediterrània: deixa el peu lliure o cobreix-lo amb un encoixinament mineral, per no retenir humitat al voltant del romaní o del ceanot.
Tres idees de conjunt
- Una terrassa florida tot l'estiu: tres altees de colors diferents alineades al llarg d'una barana, del blau lavanda al magenta, passant pel blanc pur.
- Un racó mediterrani: una figuera 'Brown Turkey', un romaní de tronc i un eucaliptus 'Azura', a ple sol, amb aromàtiques al peu de la figuera. La guia de l'hort urbà complementa aquesta idea.
- Un balcó amb color sense flors: una fotínia 'Little Red Robin' i un evònim 'Harlequin', vermell viu i blanc marbrat, a cada costat d'una taula.
Per completar l'hivern, la guia de la jardinera d'hivern per al balcó combina fàcilment aquests arbustos amb plantes baixes.

La nostra selecció
Ara ja saps com triar-los i cuidar-los. Aquí tens els nostres arbustos de tronc per famílies.
Els persistents clàssics
Capçada verda tot l'any, fàcil de mantenir en bola: la base d'una entrada ben estructurada.
Els fullatges de colors
Brots vermells, variegats blancs o daurats: color sense haver d'esperar les flors.
Les floracions de primavera
Magnòlies, cirerer, lilà i ceanots: les primeres flors de la terrassa.
Veure tots els nostres arbustos de tronc →
Les altees
Flors grans de juliol a setembre, a ple sol.
Veure totes les nostres altees →
Les figueres
Figues per collir a la terrassa, a ple sol.
Verdeia — Arbustos de tronc
Un arbret per a la terrassa
Llorers, grèvols, fotínies, altees, magnòlies, figueres: els nostres arbustos conduïts en tija per a la terrassa i el balcó.
Preguntes freqüents
Sí, la majoria: el lilà 'Palibin', el grèvol, els evònims, les altees i les magnòlies suporten de -20 a -30 °C. El llorer, rústic fins a -5 °C, s'ha de protegir quan hi ha gelades fortes, i els romanins i els ceanots temen sobretot la humitat.
Depèn de l'espècie: al maig i a l'agost el llorer; al febrer-març les altees, el grèvol i les figueres; just després de la floració el lilà, els ceanots i les magnòlies. Una poda en un mal moment pot eliminar les flors o les baies.
L'altea és un dels últims arbustos a rebrotar, sovint al maig. Unes branques nues a l'abril són normals: tingues paciència abans de preocupar-te.
Els evònims i el llorer cirer 'Etna' toleren fins i tot l'ombra total, i la troana de Delavay accepta els llocs poc il·luminats. El llorer, el grèvol i les fotínies prefereixen almenys quatre hores de sol.
Un test pesant i amb forats, una mica més ample que el pa de terra: la capçada agafa vent i el test ha de fer de contrapès. Trasplanta'l cada dos anys a la primavera a un test una mica més gran.
Per a la terrassa i el balcó
Plantes que passen l'hivern a fora
Arbustos, vivaces i fullatges rústics per mantenir un espai exterior ple de vida tot l'any.















